Trobo interessant realitzar un breu recorregut en quant a la història de la psicologia i la seva magnífica evolució.
En un primer moment va sorgir el psicoanàlisi, disciplina fundada per el neuròleg Sigmund Freud, mitjançant la qual s’analitzaven les produccions imaginaries (somnis, fantasies) basant-se en les associacions lliures del subjecte, d’aquí naixien teories psicològiques i psicopatològiques. En contraposició a aquestes teories introspectives que únicament queden fonamentades arrel d’allò que la persona manifesta, neixen les teories conductistes les quals tenen com a finalitat esbrinar quins son els diferents aprenentatges que es donen en els infants i com aquests aprenentatges evolucionen. Es pot considerar que les teories conductistes són una part important de la psicologia actual, sobretot en l’aprenentatge tot i que no aborden directament els temes evolutius.
Aquesta teoria recull fets sobre la conducta observada objectivament, els quals s’organitzen sistemàticament i s’elaboren teories, sense gairebé fonamentar-les. Estan basades en un mètode científic i procuren conèixer les condicions que determinen el comportament de qualsevol animal, seguint l’esquema causa-efecte.
Un dels defensors més importants va ésser F.Skinner, el qual mitjançant la tècnica del condicionament operant va establir una manera d’aprendre a conseqüència d’estímuls reforçadors de l’ambient.
Aquestes dues eren les psicologies preponderants fins aleshores, no obstant va sorgir una “tercer força” a la dècada dels 60, el model humanista, el qual per contra, es basava en els aspectes interns de la persona, la motivació interna de la conducta i, d’altre banda emfatitzava en els aspectes més conscients i en una visió optimista de la vida.
Els representants més importants de la teoria humanista són A.J. Maslow, Carl Rogers i Gordon W.Alport.
D’altra banda el model cognitiu presentà una alternativa al conductisme, afirmant que la unitat de la conducta no és estímul-resposta sinó un sistema de generació de la conducta. La conducta és un conjunt de tests i processos mentals aplicats al medi i que no estan vinculats específicament a cap estímul ambiental.
Bé doncs, arrel d’aquest breu recorregut he pogut aprendre a valorar totes i cadascunes de les teories que van anar sorgint al llarg de la història i la importància de cadascuna d’elles. Hi ha hagut una evolució constructiva on s’han anat ampliant els conceptes i on s’ha anat profunditzant i ampliant la mirada vers la complexitat de la conducta humana. No obstant, trobo que gràcies a totes i cadascuna de les aportacions que han anat sorgint ha sigut possible arribar a uns estudis més complerts i de major complexitat.
No hem d’oblidar però que durant aquest trajecte s’han comès veritables atrocitats, per exemple “Watson y el pequeño Albert “.
He volgut adjuntar un enllaç que, malauradament no té codi embed i, per tant, únicament puc posar-vos l’adreça, no obstant us convido a que el mireu atentament. És veritablement cru, però reflecteix a la perfecció la perillositat en quan a la modificació de conductes i el risc que aquestes amaguen.
El conductisme en “La Naranja Mecánica”
http://youtu.be/8M4Cn4tR3Mc
Si únicament ens fixem en el fet de que la tècnica funcioni, evidentment que en aquest cas el condicionament ha funcionat, però a quin preu?
El subjecte acaba perdent per complert la identitat, acaba per convertir-se en un ser mecànic, les seves respostes es tornen completament condicionades a les sensacions de maldat, respostes que el coarten.
La tècnica que es presenta en el fragment cinematogràfic consisteix en un tractament basat en el condicionament clàssic. Consisteix en vincular un estímul incondicionat (una droga que produeix vòmits) amb un estímul condicionat (imatges sexuals i d’ultraviolencia) amb el propòsit que a través de la repetició d’aquests (presentació simultània de la droga amb les imatges) l'individu acabi responent a les imatges de la mateixa forma en la qual respon a la droga (amb malestar físic). Finalment, la presentació de l'estímul condicionat, les imatges, i lamentablement la música associada a elles, provoca la resposta condicionada de malestar físic. El protagonista aconsegueix guarir-se del tractament per un procés anomenat Inundació (flooding): en presentar-se la música clàssica consistentment sense la droga, la resposta de malestar físic s'extingeix. (Interpretació basada en explicació del condicionament clàssic)
No hay comentarios:
Publicar un comentario