Reflexió: "Pensant en els altres"

Documental: "Pensant en els altres". 
Rodat durant un any a l'escola pública de Minami Kodatsuno, a la ciutat de Kanazawa.

Què ens ensenya aquest reportatge?

Que una nova manera d’ensenyar és possible, que l’art de viure és tot un repte, que les emocions no estan en els altres sinó que neixen d’un mateix, que la felicitat acompanya l’ensenyament ...

Penso que aquest documental és una gran eina de treball per a tots i cadascun de nosaltres, tant si som mestres,  pares,  companys, etc. En aquesta societat sembla que els sentiments i, en especial els que porten amagada alguna connotació negativa (plors, pors, ràbia...) s’han de reprimir. Ens ensenyen des de ben petits que les debilitats han de ser de cadascú i ens fan sentir que a ningú no li agrada estar rodejat de gent amb tendències depressives, actituds negatives... per què quan algú plora ràpidament el consol va dirigit a aconseguir que deixi de plorar? Per què una de les primeres paraules pronunciades és: No ploris... Per contra ningú no et diu mai que deixis de riure. No es tracta al cap i a la fi de sentiments?

Aquest documental doncs és una nova revolució i evolució dins l’àmbit de l’ensenyament, ,és una lliçó que tots hauríem d’aplicar no tant sols dins un aula sinó en el nostre dia a dia. Crear lligams estrets amb la gent amb la que compartim parcel·les de la nostra vida, aprendre a ser feliços, empatitzar amb els altres... pensar en els altres.

Hem meravella la naturalitat d’aquests nens alhora de tractar les emocions,  em fascina que puguin trencar a plorar i puguin expressar el que veritablement senten i a més a més amb tot el respecte dels seus companys. Hem sorprèn gratament el grau de comprensió dels qui envolten a la persona que manifesta un problema, la capacitat que tenen de sentir en un moment donat com aquest i inclús de manifestar les emocions que en aquell moment els mouen.

Un altre aspecte destacable és el de la comunicació. Els nens fan raonaments increïblement madurs, exposen i manifesten diferents opinions trobades des d’ una lògica absoluta i no des d’ un arravatament, per què? Per que són raonaments nascuts des de l’interior dels nens, son raonaments que van agafats de la mà dels seus propis sentiments, son raonaments més emocionals que no pas racionals i, per tant, son raonaments sincers, purs.

El mestre Toshiro Kanamori sap treballar les emocions en totes i cadascuna de les activitats que es duen a terme. Per exemple els diaris que s’elaboren dins l’aula, els nens estan treballant l’escriptura a la vegada que estan expressant les pròpies emocions. O bé l’acomiadament de fi de curs, també era una simbiosi d’emocions i aprenentatge ja que van elaborar una carta gegant per tal que es pogués llegir des de el cel.

No obstant haig de reconèixer que per tal de poder aplicar aquesta pràctica és necessari que el propi mestre cregui en ella, no es tracta d’una nova corrent d’aprenentatge, en el sentit d’un nou estil que potser ara comença a estar de moda. En absolut, aquesta pràctica va molt més enllà, aquesta pràctica et permet estar en contacte, constantment, amb tu mateix i, per tant cada dia estàs treballant la teva pròpia essència.

Un altre aspecte a destacar és la democràcia que s’imparteix a l’aula a la vegada que està latent l’autoritat del mestre (que no l’autoritarisme), aquest equilibri entre afecte-respecte del mestre vers els alumnes, dels alumnes vers el mestre i dels alumnes amb els alumnes.

Aquests nens irradien alegria, felicitat, goig... tot i que durant l’any escolar viuen i experimenten situacions impactants i difícils d’afrontar tals com la mort, la pèrdua d’éssers estimats, l’acomiadament d’una de les alumnes... penso que això els hi fa créixer emocionalment, alliberar-se de les repressions socials i trencar les barreres sentimentals que actualment ens rodegen.

“Reír, llorar, aprender.

Ahora los 35 alumnos entienden que los vínculos de amistad se crean pensando en los sentimientos de los demás. Aprender a pensar en los demás les ha enseñado cuál es la clave de la felicidad y a ser felices desde el fondo del corazón.”

Reflexió Tema 1- La teoria ecològica de Brofenbrener-

Durant aquest tema hem desenvolupat tot un treball sobre aquesta temàtica mitjançant dos supòsits ben diferents: en el primer supòsit pràctic, el de Yusuf, un nen eivissenc de 5 anys amb família marroquí, consideràvem un entorn i unes estratègies educatives positives; en canvi, en el supòsit de n’Adrià, un nen eivissenc de 6 anys amb família de l’illa, tant l’entorn com les diverses estratègies educatives eren més aviat de caire negatiu.

Què ens ha ensenyat l’aplicació de la teoria ecològica de Brofenbrenner?

Gràcies a l’elaboració d’aquests supòsits hem après a analitzar tots i cadascun dels entorns que rodegen a una persona, com aquests afecten en la seva quotidianitat i quines serien les estratègies necessàries per afavorir aquesta situació en el cas d’en Yusuf  i per millorar-la en el cas d’en Adrià.

El desenvolupament humà suposa la progressiva acomodació mútua entre un ésser humà actiu, que està en procés de desenvolupament per un costat, i per l’altre les propietats  canviants dels entorns més immediats en els quals aquesta persona viu. L’acomodació mútua es va produint a través d’un procés continuo el qual també es veu afectat per les relacions que s’estableixen entre els diferents entorns en els que hi participa la persona així com en els contextos més amplis en els que aquests entorns estan inclosos.

Trobo realment encertat el vídeo que adjunto ja que neix d’una teoria, la teoria del Big Ban, la qual tracta d’explicar l’origen de l’Univers, tot seguit realitza un recorregut evolutiu, des de els primeres indicis de vida (estromatolitos) fins els nostres dies i, durant el trajecte et mostra els diferents contextos que ens envolten (escola, religió, família...) i que formen part dels diferents sistemes ambients i de com aquests influeixen en l’individu.